La beatificació d'un Papa excepcional. CARTES DOMINICALS (Diumenge, 1/05/2011) Aquest 1 de maig es preveu a Roma una gran afluència de gent dels cinc continents --sobretot de Polònia- per assistir a …Més
La beatificació d'un Papa excepcional.
CARTES DOMINICALS (Diumenge, 1/05/2011)
Aquest 1 de maig es preveu a Roma una gran afluència de gent dels cinc continents --sobretot de Polònia- per assistir a la cerimònia de beatificació de Joan Pau II, en aquest segon diumenge de Pasqua que ell mateix va voler que fos dedicat a la Divina Misericòrdia, sobre la qual va escriure una de les seves encícliques, la titulada Dives in misericordia,és a dir, Déu ric en misericòrdia. Es dóna a més la circumstància que la mort li arribà exactament la vigília d'aquesta festa, el 2 d'abril de 2005.
Amb aquesta beatificació es fa realitat el desig manifestat per moltes persones en ocasió de la mort del Papa polonès. Tothom deu recordar una fotografia molt divulgada que mostrava una pancarta a la plaça de Sant Pere que demanava que fos declarat "Santo subito". Ara aquest desig es fa realitat.
El procés per a la beatificació de Joan Pau II, tanmateix, s'ha fet seguint les normes que exigeix l'Església abans d'elevar un dels seus fills o filles a l'honor dels altars. Benet XVI ha declarat en diverses ocasions que no té cap dubte sobre la santedat del seu venerable predecessor.
Com ha explicat el cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, el Sant Pare actual només ha fet, en aquest cas, dues excepcions al procediment habitual. En primer lloc, establint una dispensa de la regla segons la qual un procés de beatificació no pot ser obert fins que passin almenys cinc anys de la mort de l'interessat. I després, com ha explicat el mateix cardenal, a aquesta causa se li ha concedit una via prioritària, evitant l'espera a què obliga el gran nombre de causes de beatificació i de canonització que arriben a Roma.
D'aquesta manera, la beatificació del Papa polonès té lloc només sis anys després de la seva mort, un veritable rècord que només ha igualat la mare Teresa de Calcuta, contemporània de Joan Pau II, morta l'any 1997 i beatificada l'any 2003. Teresa de Calcuta, recordada per tothom, fou la fundadora de les Missioneres de la Caritat, presents també a la nostra ciutat de Barcelona amb una meritòria labor en favor de les persones més necessitades, en una fundació que va obrir la mateixa fundadora en una de les seves estades a la nostra ciutat
Aquestes dues beatificacions tenen una mateixa conseqüència: ens fan la santedat més propera. El reconeixement de l'Església no recau sobre persones llunyanes en el temps, que coneixem gràcies a la història i a les seves biografies. Aquestes beatificacions ens posen davant dels ulls uns sants i santes que han estat contemporanis nostres, que hem vist i amb qui en certa manera tots --gràcies sobretot als mitjans de comunicació- podem dir que hem conviscut. És bo que la santedat se'ns faci propera, perquè la santedat és el veritable tresor de l'Església i, com va dir el Concili Vaticà II, és la vocació de tots els cristians, sigui quin sigui el seu estat de vida i la seva missió. Amb el testimoniatge dels sants es manifesta la mateixa santedat de l'Església i es continua l'obra de la salvació. Els sants i les santes són veritables testimonis de la fe i sempre han estat font i origen de renovació en els moments més difícils.
Roma viurà avui, segons totes les previsions, un d'aquells grans esdeveniments, caracteritzats per una gran participació popular, que van marcar el llarg pontificat de Joan Pau II. I podem ben dir que, gràcies als moderns mitjans de comunicació, aquesta beatificació serà seguida a tot el món. Com va dir Benet XVI, en comunicar als fidels la beatificació del seu predecessor, del qual ell fou un dels més propers i estimats col·laboradors, "tots els qui el van conèixer, tots els qui el van apreciar i estimar, seran feliços amb l'Església per aquest esdeveniment".
† Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona
CARTES DOMINICALS (Diumenge, 1/05/2011)
Aquest 1 de maig es preveu a Roma una gran afluència de gent dels cinc continents --sobretot de Polònia- per assistir a la cerimònia de beatificació de Joan Pau II, en aquest segon diumenge de Pasqua que ell mateix va voler que fos dedicat a la Divina Misericòrdia, sobre la qual va escriure una de les seves encícliques, la titulada Dives in misericordia,és a dir, Déu ric en misericòrdia. Es dóna a més la circumstància que la mort li arribà exactament la vigília d'aquesta festa, el 2 d'abril de 2005.
Amb aquesta beatificació es fa realitat el desig manifestat per moltes persones en ocasió de la mort del Papa polonès. Tothom deu recordar una fotografia molt divulgada que mostrava una pancarta a la plaça de Sant Pere que demanava que fos declarat "Santo subito". Ara aquest desig es fa realitat.
El procés per a la beatificació de Joan Pau II, tanmateix, s'ha fet seguint les normes que exigeix l'Església abans d'elevar un dels seus fills o filles a l'honor dels altars. Benet XVI ha declarat en diverses ocasions que no té cap dubte sobre la santedat del seu venerable predecessor.
Com ha explicat el cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, el Sant Pare actual només ha fet, en aquest cas, dues excepcions al procediment habitual. En primer lloc, establint una dispensa de la regla segons la qual un procés de beatificació no pot ser obert fins que passin almenys cinc anys de la mort de l'interessat. I després, com ha explicat el mateix cardenal, a aquesta causa se li ha concedit una via prioritària, evitant l'espera a què obliga el gran nombre de causes de beatificació i de canonització que arriben a Roma.
D'aquesta manera, la beatificació del Papa polonès té lloc només sis anys després de la seva mort, un veritable rècord que només ha igualat la mare Teresa de Calcuta, contemporània de Joan Pau II, morta l'any 1997 i beatificada l'any 2003. Teresa de Calcuta, recordada per tothom, fou la fundadora de les Missioneres de la Caritat, presents també a la nostra ciutat de Barcelona amb una meritòria labor en favor de les persones més necessitades, en una fundació que va obrir la mateixa fundadora en una de les seves estades a la nostra ciutat
Aquestes dues beatificacions tenen una mateixa conseqüència: ens fan la santedat més propera. El reconeixement de l'Església no recau sobre persones llunyanes en el temps, que coneixem gràcies a la història i a les seves biografies. Aquestes beatificacions ens posen davant dels ulls uns sants i santes que han estat contemporanis nostres, que hem vist i amb qui en certa manera tots --gràcies sobretot als mitjans de comunicació- podem dir que hem conviscut. És bo que la santedat se'ns faci propera, perquè la santedat és el veritable tresor de l'Església i, com va dir el Concili Vaticà II, és la vocació de tots els cristians, sigui quin sigui el seu estat de vida i la seva missió. Amb el testimoniatge dels sants es manifesta la mateixa santedat de l'Església i es continua l'obra de la salvació. Els sants i les santes són veritables testimonis de la fe i sempre han estat font i origen de renovació en els moments més difícils.
Roma viurà avui, segons totes les previsions, un d'aquells grans esdeveniments, caracteritzats per una gran participació popular, que van marcar el llarg pontificat de Joan Pau II. I podem ben dir que, gràcies als moderns mitjans de comunicació, aquesta beatificació serà seguida a tot el món. Com va dir Benet XVI, en comunicar als fidels la beatificació del seu predecessor, del qual ell fou un dels més propers i estimats col·laboradors, "tots els qui el van conèixer, tots els qui el van apreciar i estimar, seran feliços amb l'Església per aquest esdeveniment".
† Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona
